L’edifici del Portal de la Pau. Un petit esbós de la seva història

Aquest edifici va ser projectat l’any 1903 per l’enginyer Julio Valdés Humaran, en aquell moment subdirector de la Junta del Puerto, i va ser inaugurat oficialment l’any 1908.

En el seu origen aquest edifici estava destinat a servir d’estació marítima als viatgers que embarcaven o arribaven per via marítima a Barcelona i fins l’any 1918 va ser denominat “Embarcadero de Viajeros de Barcelona”.

L’edifici constava de dues plantes. A la planta baixa, a més d’un ampli vestíbul, s’instal·laren les dependències destinades a la duana per a la recepció i reconeixement dels equipatges procedents per via marítima. Per aquesta finalitat, comptava amb una gran sala amb mostradors per a la inspecció dels paquets, vestíbuls laterals per a l’entrada i sortida dels passatgers, despatxos per a les Companyies navilieres, locals per als carabiners o per al registre personal, oficines, magatzem, estafeta de correus, telègrafs, quiosc de premsa i serveis públics.

En el gran saló del primer pis es va establir el restaurant “Mundial Palace” així com totes les dependències annexes per al seu servei: cuina, rebost, bodega, aigüeres… Aquest restaurant, tal i com expliquen les cròniques de l’època, va ser un dels establiments més moderns i freqüentats entre l’alta burgesia de la ciutat.

“… Durant un temps va ser un dels restaurants de moda entre els intel·lectuals i els burgesos de la ciutat, que hi celebraven banquets i reunions de gran luxe, d’on sorgien acords i decisions entre el fum dels havans i la música de les orquestres. Santiago Rusiñol, Valentí Almirall, Ignasi Iglesias, Apel·les Mestres, entre d’altres, sovintejaven aquests salons mentre forjaven els fonaments del nou teatre català…”La Barcelona del Vent. Mercè Vallejo i David Escamilla.

També amb ocasió del banquet d’inauguració, La Vanguardia publicà la crònica següent: “… A eso de las ocho fueron llegando los invitados que, recibidos en el elegante vestíbulo y ascendiendo por las anchurosas y alfombradas escaleras, penetraron en las galerías del primer piso y de ahí en el magnífico salón. En dimensiones no tiene actualmente ninguno que le aventaje en Barcelona, siendo también de mucho efecto el decorado”.

Font: La Vanguardia, 2 de febrer de 1908.
A partir de 1918 i després de realitzar-se les corresponents obres de remodelació, l’edifici va ser destinat a albergar les oficines de la Junta d’Obres del Port, després del Port Autònom de Barcelona i, a partir de 1992, de l’Autoritat Portuària de Barcelona