El tràfic marítim modern amb vaixells especialitzats i progressivament de major grandària i calat, va deixar inservibles algunes àrees portuàries que havien estat planificades, en unes condicions molt diferents del transport marítim, al segle XIX i a principis del segle XX. Aquesta circumstància va deixar obsoletes i abandonades algunes infraestructures i instal·lacions portuàries que, amb l’ampliació del Port cap al sud, paulatinament es varen anar traslladant a les noves zones creades.

És en aquest context que el Port de Barcelona es planteja engegar el projecte de transformació de les 56 hectàrees de l’àrea més antiga del Port de Barcelona, la que té un contacte i una relació més clara i intensa amb la ciutat. Per dur-la a terme, va crear un organisme específic: la Gerència Urbanística Port 2000 (avui Gerència Urbanística Port Vell) amb l’objectiu de reconvertir l’activitat de la zona, planificant i dirigint les obres de remodelació de l’àmbit que actualment coneixem com “el Port Vell”.

El Pla Especial del Port Vell va ser aprovat per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya el maig del 1989. Els objectius concrets que proposava el Pla Especial eren la reutilització de l’espai portuari substituint-lo per una altra activitat cent per cent portuària com és la de la nàutica-esportiva, i dotant-la a més d’altres usos més específics.

Així, el Port Vell, sense perdre la seva identitat portuària, en ésser essencialment un port esportiu que comptava amb un gran nombre d’equipaments complementaris, augmentà notòriament els espais per a l’ús públic general (xarxa viària, places i zones esportives i de lleure, equipaments culturals…), i s’adaptà per afegir d’altres usos de caràcter comercial, lúdic, esportiu i cultural, contribuint així a revitalitzar i reconstruir un àmbit urbà degradat i facilitant el retrobament de Barcelona amb la mar.

En el transcurs de les obres de transformació d’aquesta zona del Port de Barcelona es van enderrocar “tinglados” i algunes instal·lacions portuàries; s’eliminaren els eixos ferroviaris i es soterraren els eixos viaris, es canalitzaren els col·lectors, es regeneraren les platges, s’eliminaren les barreres físiques i es va separar el port comercial del port ciutadà amb la construcció del pont Porta d’Europa i de la Nova Bocana.

Finalment, quan als voltants de l’any 2000 es van acabar les obres de transformació més importants, el model urbanístic que s’havia desenvolupat havia fet possible la convivència entre els espais dedicats a les activitats portuàries comercials i marítimes amb aquelles altres destinades als usos urbans i ciutadans. I, el Port Vell, s’havia convertit en una de les àrees més atractives i singulars de la ciutat, gràcies a uns espais públics de qualitat i a una oferta d’equipaments i d’instal·lacions molt diversa, esdevenint una zona plenament integrada a la ciutat, moderna i de gran dinamisme.

Més tard, amb l’apertura de la Bocana Nord, es va generar una zona nova, que ha suposat un increment de 14 hectàrees i què és l’àmbit on, hores d’ara, es concentra l’expansió del Port Vell. Durant tots aquests anys, la Gerència Urbanística Port Vell ha centrat la seva activitat en gestionar, conservar i mantenir els espais públics del territori, donant suport a les empreses que operen en la zona, vetllant per garantir un equilibri sostenible de les activitats que es duen a terme i consolidant les relacions amb l’entorn ciutadà.

I és en aquest darrer àmbit, i amb la voluntat de cercar el millor encaix i la major integració entre el port i la ciutat, en el que la Gerència Urbanística Port Vell desenvolupa accions orientades a consolidar relacions estratègiques amb els barris que l’envolten, involucrant-se amb programes liderats per les entitats de l’entorn, i col·laborant en activitats relacionades amb la millora de la qualitat de vida dels seus habitants.

El Port Vell del Port de Barcelona compta actualment amb un territori de 70 hectàrees, on es congreguen activitats molt diversificades, que inclouen una àmplia oferta nàutica, esportiva, empresarial, cultural, turística i d’oci.