Aquest edifici va ser projectat l’any 1903 per l’enginyer Julio Valdés Humaran, en aquell moment subdirector de la Junta del Puerto, i va ser inaugurat oficialment l’any 1908.

En el seu origen aquest edifici estava destinat a servir d’estació marítima als viatgers que embarcaven o arribaven per via marítima a Barcelona i fins l’any 1918 va ser denominat “Embarcadero de Viajeros de Barcelona”.

L’edifici constava de dues plantes. A la planta baixa, a més d’un ampli vestíbul, s’instal·laren les dependències destinades a la duana per a la recepció i reconeixement dels equipatges procedents per via marítima. Per aquesta finalitat, comptava amb una gran sala amb mostradors per a la inspecció dels paquets, vestíbuls laterals per a l’entrada i sortida dels passatgers, despatxos per a les Companyies navilieres, locals per als carabiners o per al registre personal, oficines, magatzem, estafeta de correus, telègrafs, quiosc de premsa i serveis públics.

En el gran saló del primer pis es va establir el restaurant “Mundial Palace” així com totes les dependències annexes per al seu servei: cuina, rebost, bodega, aigüeres… Aquest restaurant, tal i com expliquen les cròniques de l’època, va ser un dels establiments més moderns i freqüentats entre l’alta burgesia de la ciutat.

“… Durant un temps va ser un dels restaurants de moda entre els intel·lectuals i els burgesos de la ciutat, que hi celebraven banquets i reunions de gran luxe, d’on sorgien acords i decisions entre el fum dels havans i la música de les orquestres. Santiago Rusiñol, Valentí Almirall, Ignasi Iglesias, Apel·les Mestres, entre d’altres, sovintejaven aquests salons mentre forjaven els fonaments del nou teatre català…”La Barcelona del Vent. Mercè Vallejo i David Escamilla.

També amb ocasió del banquet d’inauguració, La Vanguardia publicà la crònica següent: “… A eso de las ocho fueron llegando los invitados que, recibidos en el elegante vestíbulo y ascendiendo por las anchurosas y alfombradas escaleras, penetraron en las galerías del primer piso y de ahí en el magnífico salón. En dimensiones no tiene actualmente ninguno que le aventaje en Barcelona, siendo también de mucho efecto el decorado”.

Font: La Vanguardia, 2 de febrer de 1908.
A partir de 1918 i després de realitzar-se les corresponents obres de remodelació, l’edifici va ser destinat a albergar les oficines de la Junta d’Obres del Port, després del Port Autònom de Barcelona i, a partir de 1992, de l’Autoritat Portuària de Barcelona